En les misèries dels adults, els nens que no les entenen són breus cuques de llum que brillen quedamente en la nit, són l'única esperança que queda, perquè es tenen a si mateixos. «La lectura de Cuques de llum no ens aporta informació sobre la nostra guerra civil ni emet arguments a favor d'una opció política determinada ?tal vegada no existeixi la literatura de gènere, però aquesta novel·la, a més de figurar entre les bones, només va poder escriure-la una dona?, ens explica com a molt les vivències d'una muchachita retreta i estranya, silenciosa i apassionada, una filla de família (impossible no veure en ella semblances amb l'autora), en la turbamulta desenfrenada i delirant d'una guerra fratricida, on aprendrà entre altres coses l'amor (Cuques de llum és una peculiar i bella història d'amor total, capaç de transportar a persones d'origen social radicalment diferent i irreconciliable a un món en què els dos passen a ser un).»                                                                                                                                       ?Del pròleg d'Esther Tusquets