L'ocàs d'Europa plasma la mirada d'un observador situat a un oceà de distància del començament de la Segona Guerra Mundial i la Caiguda i Ocupació de París, però que viu com un drama íntim l'espectacle d'una Europa en ruïnes, devastada per la vileza i l'horror extrems, que qüestionava la vigència i validesa de l'antic projecte iluminista basat en la raó i en la fe en el progrés.