Sobre el rerefons de l'obra de Teócrito (segles IV-III a. C.), considerat el pare de la poesia pastoril, Publio Virgili Marón (70-19 a. C.) va treballar en les Bucòliques, la primera de les seves grans obres, durant tres anys (42-39 a. C.). Es tracta de deu poemes d'uns cent versos cadascun que no constitueixen únicament una col·lecció de poemes, sinó un llibre acuradament estructurat en un esquema simètric. En boca dels seus pastors, personatges cultes i refinats que desentonen amb el rústic del fons, el poeta aborda temes com la confiscació de les terres (que la família de Virgili havia sofert), l'amor, la poesia, la música, la bellesa, la naturalesa, la vida i la mort, la mitologia, l'assassinat, el suïcidi, amb una perfecció formal extraordinària i sense perdre de vista la societat romana i les circumstàncies històriques en què li va tocar viure. «Virgili es mostra en les Bucòliques com a poeta perit ja en el gènere, amb domini d'un llenguatge poètic apropiat i amb recursos literaris propis d'acord amb les seves pròpies conviccions, que li fan creador a Roma d'un estil definitiu ja per sempre». Tomás de l'Ascensión Recio García