Fins al final de la seva vida, i durant més de deu anys, Publio Virgili Marón (70-19 a. de C.) va estar dedicat a la composició de la Eneida, unànimement reconeguda com el més perfecte exponent del classicisme romà. Virgili va pretendre amb ella oferir al públic romà la gran epopeia dels seus orígens, que servís al temps com a justificació i exaltació del nou règim imposat per l'emperador Augusto. El resultat seria aquesta magistral combinació entre el passat llegendari de Roma i la seva història recent. Més enllà de les evidents funcions polítiques i els seus diferents nivells temàtics, la Eneida ens ofereix la gesta d'un heroi exiliat de la seva pàtria. Després de la crema de Troia a les mans dels grecs, Enees parteix cap a una terra estranya, en la qual havia de trobar la seva nova llar. En el seu viatge per mar, el fill de Venus arrostrará nombroses dificultats fins a arribar a la seva destinació en la costa italiana, i fins i tot allí es veurà obligat a entaular una guerra contra els pobles itàlics, per aconseguir per fi fundar una ciutat anomenada a convertir-se al capdavant del món.