Potser les olors evoquin el privilegi de la invisibilitat. Abans del tacte, succeeix l'olor, com a missatger d'una essència que sap desaparèixer en l'aire i ser agent d'un gran poder. La seducció que desplega l'olor és implacable: s'instal·la en nosaltres i segella el seu poder en els teixits de la memòria. Jean-Baptiste Grenouille té la seva marca de naixement: no acomiada cap olor i per això fa témer la presència d'algun dimoni. Al mateix temps posseeix un do excepcional: un olfacte prodigiós que li permet percebre totes les olors del món. Des de la misèria en què neix, abandonat a cura d'uns monjos, Jean-Baptiste Grenouille lluita contra la seva condició i escala posicions socials convertint-se en un famós perfumista. Crea perfums capaços de fer-li passar inadvertit o inspirar simpatia, amor, compassió... Per obtenir aquestes fórmules magistrals ha d'assassinar a joves noies verges, obtenir els seus fluids corporals i liquar les seves olors íntimes. El seu art es converteix en una suprema i inquietant prestidigitacion. Patrick Süskind, convertit en mestre del naturalisme irònic, ens transmet una visió àcida i desenganyada de l'home en un llibre replet de saviesa olfactòria, imaginació i enorme amenidad. La seva persuasió iguala la del seu personatge i ens proposa una immersió literària en l'arc de Sant Martí natural de les olors i en els turbadores abismes de l'esperit humà.