Com la passió i poder olfactoris del protagonista del perfum, l'instrument que és a un temps orgull i condemna del músic del contrabaix posseeix la rara virtut d'encarnar en una particularitat obsessiva les paradoxes i dobles fons de la vida, conjuminant l'anàlisi social, la comèdia bufa i el costumista, en un arc molt tibant que segueix amb un rotund monòleg les vibracions del concert humà. Aquesta obra tracta ?entre moltes altres coses? de l'existència d'un home a la seva petita habitació. L'estada insonoritzada en l'àmbit de la qual transcorre íntegrament l'acció és un microcosmos en el qual apareix encapsulat una destinació humana singular, que és alhora el d'un instrument i el del seu intèrpret. La inventiva de Süskind, el seu fred i lúcid sentit de l'humor corrosiu i la seva capacitat de posar al descobert el revés al·lucinant de l'existència quotidiana obtenen en El contrabaix una petita i sorprenent obra mestra de concisió i síntesi.