En L'aprenent de sabater, Tolstoi ens narra de la seva pròpia observació directa, com ja va fer en La mort d'Ivan Ilitch o Les memòries d'un boig, com Semel, un sabater que malvivia amb la seva dona i els seus fills decideix anar a cobrar uns rubles que li havien de, sense molt èxit. De retorn al seu llogaret, es va trobar a un home jove nu completament, qui havia estat "castigat per Déu", Mikhail, i en un acte de bondat i caritat, l'hi va portar a la seva casa. A partir d'aquest moment, la vida de Semel dóna un gir i els esdeveniments que van succeint-se amb el pas dels anys els fa comprendre a qui havien vestit i alimentat i qui era aquell que vivia amb ells. Viuen els homes no perquè pensen en si mateixos, sinó perquè l'amor encoratja en el cor dels homes. Sabràs el que hi ha en els homes, la qual cosa no és donat a l'home i el que vivifica als homes. Déu no vol que l'home visqui solament, i que per aquest motiu oculta a cadascú allò que necessita. Vol que cadascú visqui pels altres, i per això a cadascun revela el que és útil a un temps a si mateix i als altres.