La filosofia és una manera de veure la densitat de la realitat. Plató pensava que la intel·ligència podia anar pujant des de les coses més petites fins al gran món de les idees. D'això tracta aquest llibre, de la filosofia de les petites coses, d'una «filosofia zoom» que medita sobre aquests esdeveniments petits, des de l'altura d'un sistema. O que construeix un sistema a partir de la humilitat del real.
Aquí estan els reflexos de la llum en un got, l'encant d'una mirada, la gràcia d'un moviment. Són breus epifanies, instants de bellesa. Ortega, que també va ser a estones filòsof zoom va reflexionar sobre el fet que ens saludem donant-nos la mà, sobre l'existència de porxades a les places antigues, o sobre el que significa el marc d'un quadre. Bergson va dedicar un magnífic llibre a estudiar el riure. I Simone de Beauvoir recordava l'entusiasme amb que Sartre i ella van sentir explicar a Raymond Aron que hi havia una filosofia que considerava important meditar sobre un còctel d'albercoc: la fenomenologia.
I si en les coses petites estigués amagada la veritat de les grans? Les experiències transcendentals poden emergir en el intranscendente? Un fenomen quotidià, com tenir alguna cosa «en la punta de la llengua», revela els misteris de la memòria. Sant Agustín creia que l'ànima humana estava inquieta perquè «tenia en la punta de la llengua» a Déu i no encertava amb la paraula o amb l'experiència. I un gran filòsof francès, Vladimir Jankélévitch, va escriure un llibre titulat Li Je ne sais-quoi. Un tractat de filosofia mínima, sens dubte, com l'és aquest llibre, que pretén articular un sistema filosòfic a partir de la fulguración de les petites coses.