" Proses profanes " (1896) representa no només el cim de l'esteticisme de Rubén Darío, sinó una fita decisiva en l'evolució personal del genial nicaragüenc. En aquesta obra, l'extraordinària «harmonia verbal» del poeta no és sinó la carnadura expressiva de la «melodia ideal» perseguida per aquell: la conseqüència de la Bellesa, la Recerca de la Unitat. El present volum, a més de les notes necessàries per a la comprensió dels poemes, incorpora les pàgines que sobre l'obra va escriure Darío en la seva " Història dels meus llibres " (1913), juntament amb un glossari abreujat al que es remeten les nombrosíssimes referències mitològiques que fan d'aquesta obra la més " culturalista " de l'autor.