La publicació d'aquesta obra propiciarà la ruptura definitiva amb els cànons del llenguatge poètic tradicional, doncs constitueix la màxima expressió de la nova estètica que tan ferventment buscava Rubén Darío. Producte de la seva admiració per la musicalitat de la poesia parnasiana i simbolista francesa (Gautier, Verlaine), Proses profanes s'ofereix com a summa o compendio d'una experiència múltiple: la culminació de l'afany de renovació iniciat en Blava... i punt de partida del procés d'interiorització que desembocarà en Cantos de vida i esperança.