Els molts milers de lectors de Luis Sepúlveda ja coneixen la seva gran passió: viatjar,  passejar pel món, observar a les seves gents i escoltar les seves històries. Però Sepúlveda té també una altra passió, podria dir-se que en simbiosi amb l'anterior, que és la d'explicar ell mateix, a la seva manera, aquestes històries sentides i unes altres que, gràcies a la seva desbordant capacitat de fabulació, enriqueixen la realitat convertint-la en literatura.   Doncs bé, aquesta vegada Sepúlveda ens convida a acompanyar-li, braç a braç, en alguns dels seus periples per les solitàries terres de Patagonia i Terra del Foc. Així, coneixem a Ladislao Eznaola, rodamón del mar a la recerca d'un nau fantasma, al seu germà Agustín, el bard de Patagonia, a Jorge Díaz i La veu de Patagonia de Ràdio Congesta, la tendresa de Panchito i el seu dofí, a aviadors embogits que ho transporten tot, des de vi fins a morts, per sobre de la desolada immensitat del paisatge... El llibre s'obre i es tanca amb dues trobades extraordinàries de l'autor amb Bruce Chatwin i amb Francisco Coloane, escriptor xilè que va alimentar la imaginació inquieta del nen Sepúlveda.   Anotacions de viatges, sí, però també un aprenentatge de com viatjar, de com conèixer el món, de com mirar-ho i voler-ho. Luis Sepúlveda perllonga en certa manera la tradició apresa per ell en els llibres del seu mestre Coloane i procura contagiar-nos la immensa felicitat de la verdera aventura. No en va acaba Patagonia Express amb les següents paraules:   «Mai més estaria sol. Coloane m'havia traspassat els seus fantasmes, els seus personatges, els indis i emigrants de totes les latituds que habiten La Patagonia i la Terra del Foc, els seus marins i els seus rodamóns del mar. Tots ells van amb mi i em permeten dir en veu alta que viure és un magnífic exercici».