Simone Weil va ser abans de res filòsofa. I això des d'un principi. Però ni els seus temes van ser els més convencionals ni sobretot ho va anar la seva manera d'abordar-los: un mètode de lectura dels textos filosòfics i literaris que va aprendre de la mà d'Alain (Émile Chartier). De la relació amb el seu mestre dirà més tard: «Hi ha una part del seu pensament que he assimilat fins al punt de no poder distingir-ho del meu propi pensament, i una altra que he rebutjat». Sobretot quedarà marcada per la seva exigència de probidad intel·lectual, unida a la crítica incansable de les formes de poder. A part dels treballs primers sorgits en la classe d'Alain entre 1925 i 1928, aquesta edició conté els dos assajos de 1929, «De la percepció o l'aventura de Proteo» i «Del temps», la memòria per al Diploma d'Estudis Superiors de 1930, «Ciència i percepció en Descartis», i textos posteriors sobre assumptes com el treball o el dret. Gràcies a aquests escrits veiem com es gesta un pensament i en quina mesura porta impresa la petjada de l'ambient que li va donar origen, i això malgrat la radicalitat que anirà adquirint la inicial preocupació social de Simone Weil i malgrat la il·luminació d'una inspiració mística imprevisible en la seva formació filosòfica.