El que va començar sent un article per la Critiqui sociale en el qual es qüestionava la doctrina marxista del creixement il·limitat de les forces productives acabarà adquirint les dimensions d'un assaig que pretén fer l'inventari de la civilització actual. Les "Reflexions sobre les causes de la llibertat i de l'opressió social" constitueixen una síntesi del pensament de Simone Weil a la fi de 1934 que recapitula els ensenyaments de la seva militància en el si del sindicalisme revolucionari abans de la seva decisiva experiència com a obrera en la gran indústria. El seu propòsit principal és captar el mecanisme de l'opressió en les condicions materials de l'organització social. Per a aquesta anàlisi convida a servir-se del que considera el veritable llegat de Marx, el materialisme com a mètode de coneixement i acció. Una aplicació conseqüent d'aquest mètode porta a descobrir les causes de l'opressió en l'estructura de la fàbrica, en l'especialització i divisió de funcions, no en el règim de propietat. Enfront de la «religió de les forces productives» característica de la vulgata marxista i al dogma reconfortant del progrés com a gresol màgic de la revolució, Simone Weil posa els fonaments per a una nova ciència de la societat centrada en l'estudi de la lluita pel poder i de la força social. Sobre aquesta base, i en l'època de l'auge dels totalitarismes, proposa indagar les condicions d'una societat lliure, en la qual la capacitat individual de pensar i actuar, el «esperit metòdic», prevalgui sobre la màquina social i la col·lectivitat cega.