Diletantes, cultes, elitistes i amants del segle XVIII i de l'art oriental, els germans Goncourt, Edmond i Jules, són avui més recordats per l'Acadèmia i el premi literari anual que porten el seu nom que per les seves novel·les o per aquest Diari. Memòries de la vida literària, fascinant font d'informació sobre la vida intel·lectual (i no solament) d'aquella època. Es tracta d'una obra inesgotable, rica en anècdotes, xafarderies i frases enginyoses que bé podria considerar-se el primer diari íntim literari pròpiament dit. El Diari es va publicar originalment, amb gran escàndol ?malgrat ometre o modificar no pocs noms propis?, entre 1887 i 1896, en nou toms, dividits al seu torn en tres sèries. El primer cicle ?al que es dedica aquest volum? està escrit per Jules al dictat dels dos germans. A la seva mort, Edmond va decidir continuar el treball sol i seguir publicant-ho sota la signatura de tots dos. Flaubert, Balzac, Baudelaire i punts altres noms majors de la literatura francesa són protagonistes d'unes pàgines que per primera vegada es van atrevir a aixecar el vel de les convencions socials i els falsos pudors per mostrar-nos la vida literària, política i social d'una època, el Segon Imperi, en tota el seu sorprenent, feridor, commovedora veritat. Edmond (1822-1896) i Jules (1830-1870) Huot de Goncourt van poder dedicar-se completament a la literatura i a l'art gràcies a l'herència paterna. Van escriure en col·laboració obres històriques summament documentades, com a Història de la societat francesa durant la Revolució i sota el Directori (1854-1855), Retrats íntims del segle XVII (1858) o L'art del segle XVIII (1859), aquesta última reflex de la seva passió per l'art i el col·leccionisme. Les seves novel·les van anticipar el naturalisme. Destaquen Soeur Philomène (1861), Renée Mauperin (1864), Germinie Lacerteux (1865) i Madame Gervaisais (1869). Però l'obra més notable dels Goncourt és el Diari. Memòries de la vida literària, publicat per vegada primera entre 1887 i 1896, en nou volums, un impagable retrat de la vida intel·lectual de l'època. En morir, Edmond va deixar, en memòria seva i del seu germà, una considerable summa de diners per a la creació de l'Acadèmia Goncourt, que concedeix una vegada a l'any, des de 1903, el premi literari més important de la llengua francesa.