María Victoria Atencia (Màlaga, 1931) va publicar una primera plaquette en 1952, després uns poemes en la revesteixi Cargol de mar i per fi el poemari Art i part i l'opuscle la Canyada dels anglesos en 1961, per la qual cosa cronològicament s'integra en el grup poètic dels anys cinquanta. Amb el temps s'ha erigit en una de les veus més respectades i reconegudes per crítics i col·legues d'ofici. De fet, la seva dedicació poètica li ha valgut alguns reconeixements de gran prestigi, tals com el Premi de la Crítica 1998, el VII Premi Federico García Lorca 2010, el Premi Luis de Góngora de la Lletres Andaluses, el Premi Real Acadèmia de la Llengua 2012 i el XXIII Premi Regna Sofia de Poesia Iberoamericana 2014, entre uns altres. La poesia de María Victoria Atencia tracta de aquilatar i aprofundir en la trajectòria poètica d'una escriptora que, lentament i sense amb prou feines fer soroll, ha acabat per encastellar-se com una veu personal, profunda i subtil, bastant original en el si de la poesia espanyola recent. Aquest llibre incideix en com la seva escriptura se singularitza per tractar assumptes existencials, unes vegades mitjançant la interiorització i la reflexió sobre aspectes circumdants i unes altres mitjançant el tractament de qüestions autobiogràfiques. Així mateix, els treballs reunits aquí analitzen la seva poesia transcendent i intimista i el seu simbolisme recurrent, pres sovint de la història sagrada i de la seva formació catòlica, que per moments frega l'oníric i el místic. El resultat consisteix en un llibre col·lectiu amb visions remozadas dels seus poemaris i les seves constants poètiques, que incideixen en el que la crítica ve apuntant des de fa ja més de seixanta anys i que subratllen noves lleres d'interpretació que poden obrir camps de treball a futurs investigadors.