Heus aquí una de les grans novel·les irlandeses de tots els temps, comparada sovint amb el Retrat de l'artista adolescent de James Joyce, i tan emocionant com Dublineses. Una jove recorda el seu difícil, i alhora fascinant, infantesa en la Irlanda rural dels anys trenta i quaranta: els rituals de la vida al poble, les persones que va conèixer i va estimar, l'encantadora bellesa del paisatge. Però també recorda què la va portar a abandonar la seva llar per sempre, aquell instant exacte: l'indicible misteri de la seva família. En aquesta extraordinària novel·la autobiogràfica, Edna O?Brien ens parla, amb una veu femenina tan subtil com a poderosa, sobre la sexualitat i la mort, la família i la iniciació a la vida. Es tracta, en certa manera, d'un llibre sobre com creixem, sobre com es crea la nostra identitat; i, també, sobre la difícil vida de les dones en un temps ple de conflictes d'un tipus o un altre. Un lloc pagà, bellament bíblica de vegades, és probablement la veritable novel·la de Edna O?Brien sobre Irlanda: el seu text més exacte i de llenguatge més precís sobre aquells paisatges, tan meravellosos com a terribles alhora, que una vegada van ser la seva llar. I a les seves pàgines es narra no només una vida irlandesa ?la d'una nena que es converteix en dona?, sinó l'experiència de la qual sorgeix aquesta singularitat. O?Brien sap arribar al cor mateix de la realitat i de les seves contradiccions, religioses, socials o polítiques, en una Irlanda de llogarets rurals i camps d'ordi, de druidas en el bosc i bebès sense pare conegut en el ventre, de nenes entremaliades i homes armats i borratxos. A les seves pàgines, belles i inoblidables, habita la vida mateixa.