"Ells no saben el que fan": aquesta és la definició més exacta que es pot donar de la ignorància fonamentada en qualsevol ideologia. Tal ignorància, no obstant això, no és evidència d'una ceguesa o un desconeixement. Al contrari, en realitat reflecteix un plaer, un plaer que, paradoxalment, va néixer de la instrucció de renunciar a tot gaudi. Quan no sabem, ens agrada; i on un gaudeix (perquè no sabem) hi ha un símptoma (utilitzant les paraules de Jacques Lacan), que és un símptoma de la ideologia. Així, per exemple, el jueu és el símptoma del nazi, o el traïdor revisionista el símptoma de l'estalinista. Dels totalitarismes feixista i soviètic a l'economia libidinal de la pretesa postmodernitat, els símptomes ideològics, i el gaudi cuasi culinari que els acompanya, estan pertot arreu.  En Ells no saben el que fan, Slavoj iek analitza i esbrossa, amb el seu virtuosisme habitual, la ignorància ideològica passant, sense pudor cap, d'Alfred Hitchcock a Woody Allen, de la tragèdia del Titanic a Txernòbil, i de la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt a la de Jacques Lacan. Un llibre fonamental en la producció teòrica del filòsof eslovè, el teòric més iconoclasta del món.