En plena maduresa, Goethe trigaria gairebé vint anys a completar Poesia i Veritat (1811-1830), l'autobiografia de la seva joventut, que abasta des dels dies del seu naixement fins a la seva partida a Weimar, ciutat en la qual hauria de residir fins a la seva mort. Aquí trobem el desenvolupament de la seva personalitat fáustica, posseïda d'un ànsia de saber total, les íntimes peripècies de les seves amistats i enamoriscaments, i la gènesi reveladora de cadascuna de les seves grans obres, encara avui punt de referència de la tradició estètica universal. Document històric de primer ordre sobre un dels moments més brillants de la cultura centreeuropea, aquestes memòries tracen també una àmplia, serena i optimista teoria de la joventut.