Miguel de Unamuno (1864-1936) va deixar plasmada en els seus contes tota l'heterodòxia, tota la llibertat creativa i tota la coherència de pensament per les quals se li reconeix com un dels autors fonamentals de la literatura espanyola. Des d'una posició estratègica a cavall entre els segles XIX i XX, Unamuno va utilitzar els seus contes, entre altres coses, com a excel·lent material on desenvolupar les seves idees i abordar les obsessions que continuarien en la resta de la seva producció literària. En aquest volum anotat i editat per l'especialista J. Óscar Carrascosa Tinoco es recullen, fins a reunir el corpus cuentístico de l'autor basc, tots els relats publicats per Unamuno tant en llibres com en les diverses capçaleres periòdiques en les quals va col·laborar, així com aquells que romanien inèdits. Des de l'inaugural «Veure amb els ulls», de 1886, fins a «Una tragèdia», de 1923, comptant amb un bon nombre de contes sense datar, el lector trobarà en aquesta rigorosa edició gairebé un centenar de relats amb els quals comprovar, o recordar, l'altura creativa de Unamuno.