Novel·la premiada amb el GUARDÓ LLETRES DEL MEDITERRANI 2017 atorgat per la Diputació de Castelló en la categoria de narrativa.<br /><br />Es deia que durant la guerra, l'altra, la nostra, li havia agafat massa gust a la sang. Una tirada de sang. Un apetit de sang. Com un llop.<br /><br />En el Maestrazgo, entre penyes, boscos i barrancs, un home camina als afores d'un poble abans de l'alba. Estreny un embalum contra el seu pit. Explica la llegenda que ha nascut un nen, Joaquín, sobre qui penja una terrible destinació. Però no obstant això, el seu pare desitja salvar-li la vida i l'hi lliura a la seva àvia perquè vetlli per ell. El petit viurà, sí, però maleït per sempre.<br /><br />Quan, sent ja jove i conscient de la càrrega que pesa sobre ell, perd a les úniques persones que ho ancoren a la seva terra, decideix abandonar Vistabella: massa vides corren perill, la seva pròpia i les d'aquells als quals vulgues. Intenta llavors buscar refugi en un lloc on mai podrà arribar la llum que cada plenilunio li converteix en alguna cosa que no desitja ser. Per això, com a punts joves que en els anys seixanta van fugir de la gana buscant un futur millor, es marxa a Alemanya a treballar en les mines de carbó. Però malgrat l'amor i de l'amistat que allí troba, la bèstia no està vençuda. I si per evitar que torni a fer mal ha de condemnar-la a jeure per sempre sota terra, arrossegarà amb ella a Joaquín, la part del binomi a la qual les llegendes no solen parar esment...