La detectiu miope de Rosa Ribas és ja un clàssic, «Bona literatura negra.» (Alicia Giménez Bartlett). «No ho dubtin, els va a agradar.» (Domingo Villar). Irene Ricart ha perdut al marit, la filla, el seny i, gairebé gairebé, la vista. I així i tot es pren la vida amb un característic humor que l'ajuda a seguir viva, a aguantar el temps necessari per trobar a l'assassí de la seva família. Sap com, ho ha llegit en la portada d'una revista que el seu titular sembla una revelació: «Saps que entre tu i qualsevol persona al món hi ha com a molt sis graus de separació?». I així és: solament ha de trobar la relació amb les persones que la separen de qui va acabar amb la vida dels seus dos sers estimats. Ressenyes: «Quin estranya i quina assequible és aquesta negra història.» La Vanguardia «Un curiosa volta de rosca a les novel·les d'intriga que destaca pel seu especial protagonista.» Després de la pluja literària «La detectiu miope és una novel·la hipnòtica, que no deixa espai per buscar-li defectes, un queda massa alucinado després de la seva lectura. [...] Però per a això es requereix d'una escriptora tan potent, tan propietària dels seus recursos, tan agosarada i tan conscient de la termodinàmica de la vida (de la primera llei però també de la segona), com aquesta espanyola-alemanya trucada Rosa Ribas Revista la negra «En qualsevol cas, més que en cap autor contemporani (almenys que jo conegui), el concepte d'abducció (segons ho proposa Ressò) està tan brillantment plasmat com en aquesta obra.» Revista la negra