'Fugida en la nit' narra la fugida d'un grup de presoners francesos d'un camp de concentració alemany. Durant la persecució, el protagonista va perdent als seus companys i cada moment de la fugida li fa viure el món exterior com un malson. La por a ser capturat no és únicament un perill real. En les novel·les d'Emmanuel Bove els personatges es resisteixen sovint a realitzar qualsevol acció, de vegades per misantropia i de vegades per principis que encobreixen el temor a un inevitable fracàs. En 'Fugida en la nit' sembla que sí són capaces d'actuar, no obstant això els seus actes per escapar del camp de concentració només condueixen a multiplicar la seva indecisió i els seus temors, a provocar una insospitada forma de paràlisi. 'Fugida en la nit' és una novel·la de la solitud. Els perills que comparteixen els presoners en la seva fugida no els aproximen ni els fan més solidaris, entre ells s'aixeca un mur i sembla que fugen no només dels seus botxins sinó dels seus propis companys. L'obra de Bove no serveix a cap causa extra literària, no val més que per la seva originalitat, per posar al nu la condició humana.