Les circumstàncies vitals van portar a Ambrose Bierce a adquirir molt jove el defecte ocular del cínic. Als vint-i-sis, va començar a dirigir en Sant Francisco el setmanari News-Letter, on signava com Town Crier (Pregoner) una columna on amb agudesa, llenguatge precís i total desinhibición s'acarnissava amb els hipòcrites i els canalles de la política local. En aquesta columna, gens menys que deu anys abans de començar a publicar (en un altre setmanari) les definicions que més tard conformarien el Diccionari del Diable, escriu: «No usaré una sola expressió blasfema -fos de l'esport- si no m'he enfadat per alguna cosa». Aquest diccionari, construït al llarg de més de trenta anys, porta fins a l'extrem la mateixa filosofia cínic-humorística que ja va començar a professar de jove. Catàleg implacable de falles morals que corroeixen als éssers humans, per les seves pàgines desfilen exemples diversos d'immoralitat, egomanía, hipocresia, avarícia, estupidesa, falsedat, intolerància, lascivia, gula, mandra, covardia, enveja, orgull, egoisme.