Bé és sabut que Tomás Moro (1478-1535) no va inventar la utopia com a gènere literari, però és innegable que la seva "Utopia" li ha donat el nom. Tampoc es pot negar que, existeixi o no convergència amb els seus plantejaments, la proposta de Moro va innovar significativament la literatura política. "Utopia" és una crítica a l'ordre social establert en l'Europa de l'època, però el sistema polític que proposa i descriu minuciosament a les seves pàgines és també una alternativa al mateix, de tal forma que, com assenyala Savater, la contradicció de l'obra, i la nostra pròpia, en considerar el que en realitat és un exercici literari de denúncia moral com un programa polític que, revolucionari en si mateix, no admet la revolució ni la dissidència. El fet que Moro obviï en els seus plantejaments el reconeixement de la llibertat humana confereix a "Utopia" la irracionalitat de la qual fuig, la imprevisibilitat que li nega l'autor. Perquè més enllà de la utopia col·lectivista sempre està l'ideal de la persona lliure. Edició de Pedro Voltes.