Elba, la protagonista d'aquest llibre, és en si mateixa un misteri; l'evocació de la seva vida, de la seva infància, de la seva família i del que va anar el seu amor platònic, ens ho anirà vetllant i desvetllant a poc a poc. «I és que hi ha homes que són com a paisatges que no es cansa un d'admirar. Hi ha en ells prades i camps de blat, milers de canvis de llum. I núvols, grutas i cascades. Tot això en una sol cos, en una mirada.» Els ulls blaus, gairebé transparents, de Rita, la mare, i el seu costum de segar l'herba del jardí amb un vestit vermell molt cenyit i sabates de taló. Ulls com la terra, forts, els de el seu pare Horaci, que omple el món amb el seu somriure lent i franca. I la mirada inquietant de Elba, una nena que al principi viu amb la seva família en un petit poble alemany i després en una fosca ciutat espanyola. Solament els caps de setmana i els estius els ulls de Elba s'omplen del verd del camp. Allí cada any apareix Jan, el noi d'iris color avellana, sempre envoltat de llibres i de caixes de pintura. I un bon dia , de sobte, neix alguna cosa profund, que uneix aquestes sis peces en una sola història on les mirades de Elba i Jan es persegueixen i els seus cossos gairebé es toquen en els recodos d'un riu, en els passadissos d'un hospital, a les portes d'un campament militar o als carrers de Roma. Somnis, potser imposturas, fils prims que recorren La mirada dels Mahuad i sedueixen al lector amb les armes de la bona literatura. Ressenyes: «Berta Vias Mahou sap que en el fons es tracta de dir la veritat. Adoro la seva valentia i també l'estranya lucidesa de les seves narracions.» Enrique Vila-Matas «Un llenguatge que és un prodigi de contenció i que ve impregnat de la nostàlgia d'un lèxic desaparegut. [...] Una escriptora tan intel·ligent com a propietària del seu ofici.» Manuel Rodríguez Rivero, Babelia «L'escriptura de Berta Vias Mahou és un prodigi d'intel·ligència i sensibilitat, propi d'una gran narradora.» José María Guelbenzu, El País «La mirada ens defineix l'origen i el present. En els ulls brilla l'actitud de la família, la llum i el misteri del que individualment som. Totes les mirades tenen memòria i per tant la seva història. Ens ho explica en contes pespuntados en una novel·la en sis parts Berta Vias». Guillermo Busutil, L'Opinió de Màlaga