El tòpic portaria a comparar a Alberto Garzón amb el corredor de fons, però el curiós és que Garzón no corre, camina. Al llarg de l'any passat es va bolcar amb cura i cura a afermar la seva candidatura dins d'Esquerra Unida al mateix temps que intentava conformar la seva major ambició: la confluència de les esquerres de cara al 20-D. Va saber superar amb tremp el desdeny de Podem ja que no va perdre la calma ni el to del seu discurs. No va representar cap drama: va seguir fidel a la seva estratègia, la confluència. Com es veu a través d'aquestes converses, enmig del joc anodí de tàctiques electorals sense l'objectiu real d'una investidura, va dissenyar la taula a quatre de l'esquerra que li permetria, finalment, crear les condicions que li van portar a complir amb el seu objectiu, Units Podem. En aquest gest és on brilla la capacitat creativa d'un polític que, curiosament en aquests temps, creu en la política. -Miguel Roig