La concessió en 1977 a Vicente Aleixandre del premi Nobel va venir a ser el reconeixement d'una obra amb un singular univers poètic, comparable no només a les obres dels més cèlebres poetes espanyols del seu temps, sinó també a les de T. S. Eliot i W. H. Auden, amb les quals manté grans paral·lelismes. En la poètica d'Aleixandre destaquen la capacitat de transmetre una visió onírica, sensual i panteísta de l'existència humana, el profund afany d'incorporar les més diversos corrents amb un segell personal i inconfusible, i una aposta per la poesia entesa com a comunicació. Servint-se d'una ingent documentació inèdita -obtinguda en gran part de la correspondència de l'autor, com la qual va mantenir amb el pintor Guillermo Prieto-, Emilio Calderón ha elaborat la primera biografia completa d'Aleixandre. La present biografia ens apropa a la seva infància a Sevilla i Màlaga, al seu enlluernat descobriment de la poesia, als amics que va freqüentar -d'Emilio Prats a Carlos Bousoño-, a la seva trencadissa salut i al seu ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. També ens desvetlla la seva reservada vida amorosa, la posició que va mantenir durant la guerra i el franquisme, el seu intent d'exiliar-se al febrer de 1938, finalment frustrat per qüestions burocràtiques, i la seva relació amb diverses generacions de poetes -entre ells, Luis Antonio de Villena, Jaime Gil de Biedma, Vicente Molina Foix i Pere Gimferrer-. Fins i tot ens descobreix la seva casa de Velintonia, convertida avui en lloc de culte, i els sinsabores derivats del seu testament. Gràcies a la força narrativa d'Emilio Calderón, Vicente Aleixandre, el poeta espanyol més complex i complet de la nostra literatura recent, rep per fi l'atenció que mereix.