A través de la mirada de Lali, una nena perspicaç i sensible, Pensió Leonardo ofereix el retrat suggeridor i commovedor de la vida en un barri barceloní a mitjan anys seixanta. És a més una bella novel·la d'iniciació, en la qual la nena aprendrà que fer-se adulta significa convertir-se en protagonista i autora de la seva pròpia vida. El món d'Eulalia, Lali, als seus dotze anys, és una promesa d'històries. Les dels llibres i els còmics que comparteix amb els seus amics, les que s'expliquen pels carrers del Poble Sec i al pati de l'escola, les dels hostes de la pensió Leonardo. Però també hi ha històries que se li oculten: per què els seus pares van renegar del seu passat i ni tan sols coneix el nom dels seus avis, per què el relat familiar comença a partir de l'arribada del seu pare a Barcelona i la fundació de la pensió Leonardo. La pensió és un establiment modest, net i amb dret a menjars, on s'allotgen vuit homes arribats a Barcelona fugint de les misèries del camp, desarrelats, com els propis pares de Lali. És el centre del món de Lali i dels seus germans, allí viuen i treballen, a l'una que els seus majors, en un microcosmos d'escales i habitacions, d'olor a olla i sorolls nocturns, de maletes i rutines. Però el món infantil de Lali s'esquerdarà quan en ell irrompi un hoste inesperat, i amb dolor albiri què s'amagava després dels silencis de la seva mare.