Desfilada de cérvols, que completa el fresc de la història de l'Espanya contemporània iniciat per l'autor amb Aguirre, el magnífic i L'atzar de la dona rossa, és una intel·ligent combinació de ficció i realitat desbordant d'ironia i lucidesa, escrita amb el mestratge que caracteritza la narrativa de Manuel Vicent. «Era un misteri el que podia aparèixer en el retrat fantasma quan s'aixequessin els llençols. En la foscor d'aquell saló del Palau Real les figures van poder haver pres vida pròpia incorporant a la seva al voltant l'atmosfera carregada que havia travessat Espanya durant dues dècades sense necessitat que el pintor intervingués.» En 1994 un renombrado artista rep l'encàrrec de pintar un retrat de la família real. El quadre, amb les figures abocetadas, roman tapat durant vint anys en una sala de palau. Què apareixerà en ell quan finalment s'aixequin els llençols que ho cobreixen? Al contrari que en el mite de Dorian Gray, en el quadre els personatges podran contemplar-se tal com eren abans que els nostres somnis anessin derrotats. Però durant aquest temps la vida ha transcorregut fora del quadre, ha devastat les figures reals i ha incorporat al fons del paisatge culpes i renúncies, fracassos i errors, corrupció i crims, i també històries d'amor més enllà de la mort, acabant pel seu compte l'obra després de vint anys. Superats els terrors del segon mil·lenni, el retrat de la família real mostra com la realitat ha omplert d'ombres aquells somnis que semblava que no anaven a corrompre's mai. La crítica ha dit... «El seu gust pel detall no disminueix la contundència gràfica. Quan Vicent parla d'alguna cosa ho ofereix obert en la taula de quiròfan.» David Trueba, Babelia «Vicent explica tot el que sabíem i algunes coses més amb exquisida elegància, no eximeix de virulència poètica quan fa falta...» J.J. Armes Marcelo, ABC Cultural «Manuel Vicent és l'alegria contagiosa de tenir alguna cosa que explicar i explicar-ho magistralment.» Justo Navarro, El País «Més prosista que creador de trames, Manuel Vicent segueix sent el brillant escriptor que els lectors madurs coneixen bé i els joves no haurien de perdre's.» Llegir