La immensa minoria, novel·la sobre les vides i somnis d'aquests joves que viuen en els marges de la Barcelona postmoderna, ha estat guardonada amb el Premi Mandarache 2017, el premi més democràtic de les lletres espanyoles, ja que exerceixen de jurat gairebé mil joves espanyols, colombians i xilens. Barcelona, a les portes del Mundial de Sud-àfrica. Pista, Retaco, Pelut i Chusmari viuen en la Zona Franca. Tenen entre quinze i setze anys, estudien 4t. de l'ESO i resolen les seves preguntes existencials amb porros, molta música, núvies, una mica de sexe, bastants cerveses i el futbol com a metàfora, aprenentatge, combat i somni. Viuen en aquest entorn físic, urbà i social de la perifèria barcelonina l'horitzó de la qual no és un altre que el de les expectatives defraudades. I tracten de ficar-li un gol a la realitat. Els seus pares i mares sobreviuen com poden: freguen cases, condueixen autobusos, treballen en una perruquería o venen roba en els mercadillos. Són aquestes gents, aquesta immensa minoria, que surten poc en els periòdics i pels quals la crisi és un ploure sobre mullat. Després els adolescents creixen, és a dir, uns aprenen a ser pitjors i uns altres tracten que les desgràcies no els aixafin. La immensa minoria ve a sumar-se a aquesta magistral estirp d'extraordinàries novel·les en les quals Barcelona és paisatge, temps, llum, ombra, color i espai: Els atracadors de Tomás Salvador, Han matat a un home, han trencat un paisatge de Francisco Candel, La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, Els afores de Luis Goytisolo, Si et diuen que vaig caure de Juan Marsé o El dia del Watusi de Francisco Casavella.