Una novel·la sobre aquest moment de la vida en el qual la infància s'està acabant, es juga al futbol, creix el desig i s'endevinen ombres en l'horitzó. De tant repetir el tòpic sobre el paradís perdut de la infància, segurament tots ens ho hem cregut. El curiós és que amb prou feines recordem els conflictes, danys, amargors, tristeses i petites tragèdies que també formaven part d'aquell paradís. Perquè la infància és un estat de creixement i créixer mai és senzill: dol. Per això aquesta novel·la dol. L'adolorit sentir. Història d'uns quants nens no tan nens i unes quantes nenes no tan nenes que s'estan apuntant a l'adolescència, a aquest moment en el qual la innocència comença a diluir-se enmig d'una agitació contínua d'ombres, sospites i temors. Aquest moment en el qual els pares mostren les seves primeres esquerdes, la família és recer però és també molèstia i els cossos propis i aliens lletregen les seves pròpies lleis i desitjos. Jugar al futbol com a aprenentatge de la derrota. La vida que surt a la trobada, és a dir, la por al fracàs, a no marcar aquest gol que et salva de la mediocritat que t'envolta, espanta i ofega. La lentitud del créixer. Una novel·la que podria haver estat una novel·la cursi i bonica perquè els lectors i les lectores projectessin sobre ella les seves pròpies innocències perdudes. Podria haver estat però no ho és. Perquè no hi ha ni va haver-hi paradisos perduts, ni les bones novel·les estan escrites per a la nostàlgia o el consol. Ressenyes: «Una interessant novel·la d'un autor al que caldrà seguir la pista.» Acensión Rivas, El Cultural d'El Mundo «Si la literatura és vida, aquesta novel·la és un esplèndid gol.» Santiago Fernández Patón, Rebelión.org «El mèrit de Fora de joc resideix a fixar la mirada en una època de canvis i transmetre al lector una atmosfera de normalitat... hi ha tendresa, complicitat i conflictes, però a una escala humana, no literària. Potser per això, no sé, és un llibre que es paladea amb aquesta inefable sensació de proximitat, de familiaritat, que deixa una petjada en la nostra memòria lectora.» Sr. Molina en Solodelibros.es