Juan Ramón Jiménez escriu Platero i jo en tornar al seu poble natal, Moguer, després d'haver passat uns anys a Madrid. Al seu retorn, Juan Ramón es troba en un estat de salut delicat i la seva família travessa una mala situació econòmica després de la mort del seu pare. La visió d'un Moguer deteriorat fa que Juan Ramón es distanciï de la gent del poble i es desil·lusioni. Enrere va quedar el Moguer de la seva infància. En el seu aïllament, troba la comunicació desitjada amb Platero, el destinatari dels seus pensaments. Platero serà l'objecte de l'exteriorització poètica de Juan Ramón, l'ésser que li mou a la manifestació lírica, i qui sembla entendre tot el que nomena el poeta. Només amb Platero pot compartir el seu món interior, la seva ànima de poeta. Aquest personatge creat per Juan Ramón, no és un ruc concret, doncs com ell mateix diu: "En realitat, la meva Platero no és un sol ruc, sinó varis, una síntesi de rucs plateros. Jo vaig tenir de noi i de jove varis. Tots eren plateros".