En 1940 la Guerra Civil espanyola havia acabat i Juan Ramón Jiménez, ja a Estats Units, pressentia que no tornaria mai més a Espanya, com així va ocórrer. L'escriptura de Vida, el projecte que va idear en 1923 com a part central de la totalitat de la seva obra en prosa i vers, es va convertir per a Juan Ramón, dues dècades més tard i allunyat per sempre de la seva terra, en una autobiografia indispensable per sobrellevar la solitud de l'exili i sentir-se prop dels seus sers estimats, la seva llengua i els paratges que li havien estat familiars. Al mateix temps en Vida, el poeta reflecteix les seves impressions dels llocs estranys i nous que visitava, i que li instaven a escriure una poesia senzilla, en aparença, però espiritual, còsmica i original en essència. En Dies de la meva vida, primer volum d'aquesta autobiografia, es recullen els records i impressions del poeta en les diferents etapes de la seva trajectòria vital. Així, en algunes proses ho trobem en Moguer jugant de nen; en unes altres, a Madrid atrafegat amb l'ordenació de la seva obra; anys més tard, solitari en una plaça de Nova York; conversant a l'Hotel Vedado de l'Havana; ancià i feble a la platja del Daurat de Puerto Rico; i ja al final de la seva vida, convalescent, encara que sense parar d'escriure, en diferents sanatoris americans. El llibre va quedar inacabat a la mort de Juan Ramón i així, com a obra en marxa, suspesa en el temps i en ple desenvolupament, es presenta Vida en aquesta primera edició.