«Luz i foscor» està considerada l'obra mestra perduda de Natsume Sōseki, l'autor més important i influent de la literatura japonesa del segle XX. La novel·la, que es va publicar de manera pòstuma i que va quedar aparentment inacabada, dissecciona la descomposició d'una parella sotmesa als convencionalismes socials de l'època i les tiranies de la vida familiar. Tsuda, el protagonista de la història, és un oficinista alguna cosa malaltís que acaba de casar-se amb la bella O-Nobu. Malgrat les aparences, la parella no és feliç, doncs ella sospita que el seu marit no la mestressa realment. A poc a poc, la pressió de l'entorn i la impossibilitat de desenvolupar una vida plena i satisfactòria porten a la parella a la vora de l'abisme. Sobtadament, a la meitat del procés apareix una ombra del passat: una dona a la qual el protagonista va estimar i que podria donar un gir definitiu a la seva destinació. En opinió de molts crítics, la moderna literatura japonesa va començar amb «Luz i foscor». Així ho destaca el premi nobel japonès Kenzaburō Ōi en el postfacio d'aquesta edició.