Edouard Furfooz, un home de quaranta-sis anys, viu apassionat per les coses minúscules. Col·lecciona pel món sencer tot allò que cap a la mà d'un nen. A Roma, Tòquio, París, Londres, Edouard Furfooz compra i ven joguines velles, nines, miniatures, tots ells preciosos i executats en materials nobles. La seva vida amorosa és tan fluctuant com la seva quotidianitat: d'aeroport en aeroport, d'una dona a una altra. Però un record difús colonitza la seva vida, el d'una nena companya d'escola la memòria de la qual no aconsegueix recuperar. Què va viure en la seva infància que li domina de tal manera? És per la seva causa que detesta qualsevol soroll, inclosa la música, i prefereix sempre el silenci? És per això que té una perpètua impressió de fred que li porta a abrigar-se fins i tot a l'estiu? En Les escales de Chambord, Pascal Quignard demostra una vegada més el seu domini del relat, el seu sentit del tempo, dels diàlegs, dels personatges secundaris, però sobretot la seva capacitat per construir universos, en aquest cas el d'un col·leccionista de joguines antigues, que no trobarà l'assossec fins que revisite tots els esglaons de la seva existència per desfer el nus que ho aprisiona des de la seva infància.