La condició de ciutadà s'ha convertit en un dels focus d'atenció dels estudiosos i crítics de la democràcia. Per al liberalisme el concepte de ciutadania queda reduït a les seves característiques jurídiques, a la pertinença a un Estat que garanteix uns drets fonamentals, en detriment de les obligacions i el compromís de les persones amb una sèrie de valors ètics i polítics. Existeix un dèficit de ciutadania que deriva de la idea d'una llibertat exclusivament liberal, entesa com no interferència, estrictament negativa. Una llibertat distanciada dels imprescindibles vincles cívics que constitueixen el substrat de tota democràcia. La convicció que la ciutadania sofreix un declivi que amenaça els fonaments de la convivència i de les institucions democràtiques ha inspirat el projecte d'educació cívica, amb l'objectiu d'inculcar els mínims ètics necessaris que qualsevol ciutadà ha de fer propis. Un projecte que no hauria de limitar-se a ser una mera assignatura, sinó que haurien de fer seu tots els agents socials. Aquest llibre analitza els factors que han contribuído a deslucir la funció del ciutadà així com els intents teòrics i pràctics proposats per invertir la situació en què ens trobem. Especial atenció mereix la proposta de "educació per a la ciutadania" aportant elements que la justifiquen i poden ajudar al fet que es desenvolupi satisfactòriament.