Est és un llibre molt personal. No és un tractat de teologia ni una confessió filosòfica. No té aquestes pretensions. Tampoc és una anàlisi antropològica de les religions ni un assaig sobre la situació del cristianisme en la nostra cultura. És una presentació molt particular, gairebé íntima, una espècie de declaració, de divagació lliure, en el sentit més noble del terme. En ella s'expressa el que a l'autor creu, la fe que tenyeix la seva ser, les fonts que nodreixen la seva vida espiritual, les raons per les quals creu. Un llibre que exterioritza vivències interiors, que evoca una experiència real que s'ha anat teixint i configurant al llarg d'una vida. És aquesta experiència fràgil, discontínua, unes vegades tenebrosa i altres lluminosa, la que està en el cor de la fe que s'exposa aquí.  «Assec el desig -diu el seu autor- de comunicar-la, no per convèncer a ningú, menys encara per convertir infidels, com es deia abans. Solament em mou el desig de presentar els continguts de la meva esperança, d'aclarir idees [...]. Escriure és una manera d'aclarir-se un mateix». «El que em proposo -segueix afirmant Torralba- és fer explícit el contingut de la meva fe, intentar submergir-me en les fonts espirituals que alimenten la meva ser i que em fan ser com sóc. És, en aquest sentit, un exercici d'autoanàlisi, encara que alhora una presentació raonada de la manera en què viu la meva opció personal per Crist».