L'educació de la interioritat no és, en cap cas, un luxe, ni una qüestió menor. Té com a objectiu final la cura de si (?) [i per a això] desenvolupar totes les potències latents en l'ésser humà (la seva memòria, la seva imaginació, la seva voluntat, la seva intel·ligència, la seva emotivitat), però, també, el fons últim del seu ser, l'espiritualitat, admetent que aquesta pot adquirir formes, expressions i modalitats molt diferents en virtut dels contextos educatius i dels moments històrics. En el model de la interioritat habitada, es reconeixen, doncs, dos magisteris: l'exercici del mestre humà que parla i actua des de fora i el del Maestro interior que habita en els adentros.