Tucídides (h. 460 a. C. - c. 399 a. C.) va ser un observador privilegiat de la Guerra del Peloponeso (431 a. C. - 404 a. C.), en la qual va intervenir directament com a militar. Ell mateix ja es va adonar que la magnitud del conflicte anava a canviar per sempre la destinació de la civilització hel·lena i, per això, va voler deixar una crònica del conflicte en el qual es van enfrontar dos bàndols: la Lliga de Delos, al capdavant de la qual estava Atenes, i la Lliga del Peloponeso, liderada per Esparta. Amb un estil rigorós i precís, Tucídides va intentar reflectir amb fidelitat els diferents episodis bèl·lics en la seva obra, així com també va pretendre ser sempre objectiu a l'hora d'exposar i examinar les dades i les motivacions de cadascun dels contendents, establint d'aquesta manera una metodologia de treball que d'ara endavant s'utilitzaria en historiografia. Una exemplar mostra de la seva prosa analítica és precisament L'expedició a Sicília, la història que es considera de manera gairebé unànime la màxima expressió del seu art narratiu.