L'obra de Bigas Lluna ha estat, des dels seus inicis, general, global, transdisciplinaria. Més que un director cinematogràfic, és un creador imaginari que treballa amb la imatge mòbil i amb la paraula escrita; un artista que recobreix tot el que toca de lluminositats i de foscors. En cada microcosmos disciplinari que li ocupa empra materials diversos trencant patrons i gèneres; funda contaminacions amb els codis, amb les tècniques; aconsegueix maridatges no usuals, però sobretot visuals, perquè està totalment convençut que -malgrat les sublimacions- l'ésser humà segueix sent un animal i, per tant, l'obra respon a una pulsió que, com a tal, ha de ser devorada. D'aquí la seva preferència per l'excés en qualsevol de les seves manifestacions, per les derivacions, en suma, de qualsevol implicació vital. Bigas Lluna. L'ull voraç, recorre l'obra de l'artista reconeixent la gradual evolució dels seus films des de les seves primeres pel·lícules, més lóbregas, més tenebroses, més sòrdides, fins a les de cort més lluminós, els seus films mediterranis. L'anàlisi per separat de cada film constitueix en realitat un procediment destinat a facilitar una comprensió de l'evolució global d'aquest creador polièdric que, en la seva inquietud per l'exploració de noves expressions artístiques, d'acord amb la seva vocació gràfica, últimament ha abordat la direcció teatral i el muntatge del Pavelló d'Espanya en l'Exposició de Shanghái.