Dolores Ibárruri, Pasionaria, un mite per els qui la van veure entrar en les Corts espanyoles de 1977, com sempre, vestida de negre. Un mite que es revisa en aquesta nova biografia, definitiva i contrastada. La imatge pública que s'ha projectat de Pasionaria és la d'una dona en la qual es va expressar alhora el sofriment i el valor de tot el poble espanyol, una espècie de mater amantissima que va lluitar per la classe obrera espanyola en un dels seus moments més difícils. El seu prestigi com a encarnació de la resistència espanyola i com a dona rebel i lluitadora no oculta, no obstant això, la seva capacitat de doblegar-se sense titubejar davant les directrius del seu partit, que Stalin governava amb puny de ferro des de Moscou. Juan Avilés recull en aquesta biografia, de vegades tendra i de vegades escruixidora, els detalls d'una vida d'una peça, en la qual la ideologia política sempre va estar per sobre de la pròpia intimitat: l'amargor per la incomprensió dels seus pares o el dolor per la mort del seu fill en el camp de batalla es narren al costat d'escenes igualment dures, com la ruptura amb el seu marit, la seva insensibilitat davant la repressió en la Unió Soviètica o les acusacions contra el seu antic amant en un moment en el qual el partit dubtava de l'honradesa d'aquest. Àdhuc en vida va ser idolatrada per uns i execrada per uns altres. Aquest llibre no pretén defensar-la ni condemnar-la: simplement es proposa narrar la seva història, que en part és també la història del comunisme espanyol.