S'ha dit que l'anarquisme representa una idea exagerada de llibertat, el somni d'un món igualitari, alliberat de tota forma de poder i coacció. Una utopia potser, però una bella utopia. No obstant això, la història real de l'anarquisme ha estat lligada a la pràctica d'una forma extrema de coacció: la violència, de vegades indiscriminada, contra les persones. En La daga i la dinamita, el seu autor explora com alguns anarquistes van deduir del principi de la llibertat la legitimitat dels atemptats i amb això es van convertir en pioners d'aquest tipus de violència que avui cridem terrorisme i que sens dubte és un dels trets més insidiosos i preocupants de la societat contemporània.