UNA VISIÓ DE L'ABSURD DEL MÓN TAN PRECISA I DESCARNADA QUE QUALSEVOL DIRIA QUE SE L'HAN INVENTAT. Amb pròleg d'Andreu Buenafuente Gaudeix vostè, imminent comprador d'aquest llibre, quan llegeix als diaris crítiques d'espectacles que destil·len mala bava i en què el columnista posa a parir els autors amb un acarnissament digne d'Herodes? Pensa que el seu flagell immisericordiós hauria de caure igualment sobre qualsevol altre tema, fet, persona, animal, vegetal o mineral? Si és així, submergeixi's sota el guiatge de Berto Romero i Xavi Tribó en l'obra d'Antonín Fajardo, el pare d'aquest gènere, el crític més destructiu de la història de la premsa escrita. Un analista lúcid i cruel, misteriós i avui gairebé oblidat, que va vessar la seva bilis a les pàgines del desaparegut diari L'Escrutador. Una visió de l'absurd del món tan precisa i descarnada que qualsevol diria que se l'han inventat. «Amb la fulla del seu verb, Antonín Fajardo va afaitar la societat sense l'escuma dels miraments ni l'after shave del clientelisme, deixant sovint petits talls d'on rajava la sang del fracàs, sense que no hi poguessin fer res els bocinets de paper higiènic del fals talent. I odiava les metàfores.» (_La Veu de l'Opinió_) «Ment lúcida i sensible, la seva erudició ho abastava tot, excepte l'extrusió de polímers.» (_El Sentinella_) «Mai ningú no ha destruït tantes carreres amb la seva gràcia i senzillesa.» (_El Notari del Present_) ANTONÍN FAJARDO (Encinas Reales, 1947-Barcelona, 2004). Periodista lliurepensador. Considerat per alguns com el pare de la crítica periodística furibunda moderna (s'ha de dir que els «alguns» esmentats anteriorment acostumen a ser quasi sempre Berto Romero i Xavi Tribó). La seva obra se circumscriu gairebé exclusivament a les crítiques publicades a l'extint diari _L'Escrutador_, si bé s'especula sobre la possibilitat que també siguin seves les cartes al director que van aparèixer publicades durant la dècada dels vuitanta a _El País_, _La Vanguardia_ i _TelePrograma_ sobre el tema «gent que ha defecat al meu replà». BERTO ROMERO (Cardona, 1974) Humorista. Deformació periodística, va començar en el món de l'espectacle l'any 1998 fent monòlegs de la mà de la companyia de teatre El Cansancio (www.elcansancio.com) i des d'aleshores ha enganyat tothom que s'ha deixat per fer servir els mitjans de comunicació com a ventilador que escampa la merda que acumula dins el seu cervell. Ha treballat (o això que fa ell) a Ràdio 4, Cadena Ser, Ràdio Flaixbac, TVE, TV3 i La Sexta, on fa de nebot de l'Andreu Buenafuente. Aquest és el seu primer mig llibre. Assegura que les seves parts són les millors. I del llibre opina que està molt bé. XAVI TRIBÓ (Barcelona, 1972) Llicenciat en Periodisme, mai ha exercit com a periodista, però sempre ha estat vinculat laboralment al món de la informació, on ha fet famosa la frase «la informació és molt guai». Humorista a estones mortes, ha col·laborat en els diferents projectes de Berto Romero des dels seus començaments, sempre des de l'ombra, com a «negre» (del tipus «subsaharià», literàriament parlant). Aquest és el seu primer mig llibre. No descarta escriure'n un altre mig, més que res per no haver de plantar mig arbre i tenir mig fill, i aconseguir així el que ell anomena una més que deficient «semirealització vital». http://www.berto.tv Presentació a l'FNAC de Barcelona [http://www.youtube.com/watch?v=wAJ83hn_8IM] Entrevista a BTV [http://www.youtube.com/watch?v=FiJuz5XNctA&feature=user] COMPRA _ZERO ESTRELLES_ EN E-BOOK [http://edi.cat/zero-estrelles.html]