Viure per viure recull els articles publicats per Joan Fuster a El País, de 1979 a 1986. Durant uns anys l'escriptor, que no havia defugit una implicació activa, havia seguit atentament el procés de canvi polític fins que, a partir d'un moment determinat, es va sentir decebut, defraudat amb el rumb que havia pres la Transició. Pensava que es podien fer més coses, que es podia anar més enllà, i la seua intervenció, la seua crítica política, es va desplegar en forma de columnes militants i corrosives en la premsa més compromesa. Els articles d'El País, tot i que esmolats, són d'una altra dimensió. Escrits més reposats, més literaris, en el tema i en el tractament, per bé que simultanis amb els papers més combatius. Sense menystenir les altres contribucions, de caire polític o erudit, ens recuperen el millor Fuster: el d'una obra assagística més ambiciosa i exigent, el del Diccionari per a ociosos, L'home, mesura de totes les coses i Examen de consciència, tres llibres justament que tenen el seu origen en papers publicats prèviament en la premsa diària. En aquest sentit, Viure per viure no deixa de ser una continuació -pel contingut i per la intenció- d'aquells llibres formats a partir d'una recopilació d'articles. Sense pretendre-ho, sense haver-s'ho proposat mai l'autor, aquests textos fan un llibre, un conjunt tan orgànic i estimable com molts altres de Joan Fuster.