Com diu el professor Enric Bou, Visions & Cants, publicat el 1900, és ja un llibre de plenitud. Respon a un moment especial de puresa en què el poeta, Maragall, s´ha fet amb un art, disposa d´unes tribunes públiques –és escoltat– i és a punt de teoritzar el seu art. Té coses a dir i sap com dir-les. Si d´una banda, les Visions ho són d´un poeta que es considera com una mena de mèdium, i arrosseguen una càrrega emocional important; de l´altra, està seleccionant uns temes, una mitologia, que serà ampliada per d´altres escriptors: Carner, Sagarra i Bartra. I els Cants suposen un assaig de practicar allò que després reivindicarà teòricament: la poesia popular com a suprema escola d´escriure com els autorsanònims. És, doncs, una mostra de Maragall poeta que lluita entre la passió i l´èxtasi.