L’eslovè Slavoj Zizek és un dels filòsofs més interessants del panorama actual. Amb una marcada tendència a utilitzar referències de la cultura popular en els seus estudis, Zizek s’ha convertit en l’Elvis Presley de la sociologia, citant des d’Alfred Hitchcock fins a David Lynch, passant per la literatura de Kafka o de Shakespeare, a l’hora d’explicar arguments filosòfics complexos. Més enllà del seu carisma escènic, Zizek aborda problemes que preocupen de debò el món d’avui, des de l’11-S o la Guerra d’Iraq fins a l’integrisme islàmic i les inconsistències de les democràcies occidentals. A Violència, Zizek fa una lúcida anàlisi de la violència inherent al sistema capitalista i planteja que tota aquella violència que es veu a simple vista, en el fons, està generada per una altra de més amagada, la que sosté el nostre sistema polític i econòmic. En aquest assaig apassionant, Zizek denuncia sense contemplacions les democràcies del món occidental, regides per l’imperatiu econòmic. També explora els sagnants règims totalitaris del segle XX i la violència divina que ha emergit en els últims anys amb el terrorisme islàmic.