Quan l'editorial li demana que escrigui un pròleg per a la novella del seu difunt marit. l'Edna, en una actitud desafiadora, es proposa d'escriure un llibre a part, que parlarà «no només d'ell sinó també de la meva vida. perquè no es podria comprendre en Clarence sense aquesta informació». Un dia rere l'altre surten de la seva màquina d'escriure pàgines i pàgines plenes de pensaments aparentment aleatoris. A poc a poc. dins del mosaic de la memòria, va prenent forma la història d'un matrimoni gens ordinari i d'una ment que ha arribat als límits. Són les memòries de l'Edna un homenatge al seu difunt marit? O bé són un acte de revenja tardà? Ella va ser la víctima hipersen-sible i culta d'un marit groller i brutalment ambiciós? 0 bé va ser el marit qui va haver de tenir cura d'una dona neuròtica que tenia deliris?