Vet aquí la Norma, de Joan M. Xipell, són dos llibres en un de sol. És per això que aquesta obra permet fer al lector dues aproximacions ben distintes, fins i tot contradictòries. Una, la més didàctica, té a veure amb el feixuc i àrid món de l'ortografia del català. Així, el llibre es presenta com uns apunts plens de paraules que contenen algunes lletres escrites en negreta i on cada capítol respon a la presentació de molts mots afectats per cadascuna de les regles de què disposa la llengua. L'altra aproximació, el lector la pot fer passant olímpicament d'aquesta primera lectura, la utilitària, endinsant-se en el text com ho fa quan agafa qualsevol novel·la d'humor, ja que, de principi a final, cada capítol és una petita part d'una gran història, la història de la Norma.