Vergonya reuneix per primera vegada en català les dues sèries íntegres de miniatures. A més, inclou un relat, «Quina llàstima!», i una nouvelle, Un incident a l’estació de Kotxetovka, escrits en els anys de les primeres miniatures (1958-60). Després dels anys d’empresonament a la zona Gulag i d’internament al pavelló dels cancerosos, Soljenitsin torna als seus paisatges i a la seva gent, i ens n’ofereix una mirada que és la fam de veure, de redescobrir i retrobar-se amb el que havia estat el seu món. Una mirada carregada de ràbia pels tresors, paratges i tradicions que la guerra i l’estalinisme han destrossat, amb la vergonya que provoca l’enviliment nascut de la desídia i l’acaparament dels nous governants. Un campanar que emergeix de l’aigua com a únic testimoni d’una ciutat anegada, les esglésies i monestirs en runes, els boscos, la sentor de l’herba i el silenci negre d’un llac; bellesa i devastació convivint amb els costums russos i l’autenticitat que la barbàrie i la desmemòria no han pogut esborrar se’ns ofereixen amb una sensibilitat inusual en aquests dos cicles de Miniatures publicades en la seva totalitat, ara, per primera vegada en català. Soljenitsin va escriure-les en dos períodes molt importants de la seva vida. El primer, entre 1958 i 1960, en recuperar la llibertat després de més d’una dècada de no gaudir-ne. I el segon, en tornar després de vint anys d’exili als Estat Units, de 1996 a 1999, quan visita la regió de l’Oka ?bressol del realisme rus?, el nord del Caucas i els boscos de Bielorússia.

Un incident a l’estació Kotxetovka i “Quina llàstima!” formen part d’un cicle d’investigació sobre la misèria moral, psicològica i social de l’home soviètic. A Un incident a l’estació Kotxetovka, novel·la curta situada al 1941 durant l’ofensiva alemanya, un jove oficial, responsable d’una estació de ferrocarrils clau per l’abastiment del front, viu les contradiccions entre la seva voluntat de justícia i l’obediència a un sistema regit per la desconfiança.