L’escriptura de Cristina Clemente té el poder de col·locar-nos davant d’un mirall i parlar dels temps actuals amb intel·ligència i sensibilitat. Darrere la quotidianitat de les situacions narrades, s’amaga una reflexió complexa sobre les relacions humanes amb el compromís social com a teló de fons. La família i el pas del temps són els focus d’interès de les dues obres que presentem en aquest volum: Ventura gira al voltant de l’atzar i les bifurcacions de l’existència a partir de dues vides paral·leles unides per un mateix fet; Volem anar al Tibidabo es converteix en un cant d’amor d’unes filles cap als seus pares quan decideixen amagar-los la malaltia de la mare perquè puguin ser feliços en la ignorància.